Category Archives: Escrits més petits

Mildred

“(…)

-Benvolguda doctora Mildred, per fi tinc bones notícies: vaig de mal en pitjor o tot el contrari. Els vostres consells de la setmana passada em van servir només a mitges. Suposo que la teoria era bona, però no prou per combatre el meu destí, més complicat del que havíem imaginat. I és que el nou problema, aquest cop, ha esdevingut ara una solució. Com sabeu, vaig fer-vos cas i ho vaig deixar reposar tot unes setmanes; suposo que va ser necessari, però va provocar un efecte que no crec que preveiéssiu: em va servir perquè ahir a la nit em vingués tot, tot de cop. Ja sé que em vau dir que no ho tornés a fer degut a la meva tendència (odiosa) a l’autocondescendència desfermada, però em fou del tot inevitable: com un vòmit agradable, i com feia ben bé un any que no m’atrevia (des que vós m’ho vau recomanar), vaig escriure tot allò que em passà pel cap a la quartilla. En aquelles fulles no s’entenia res però, tot i així, havia arribat als disset fulls omplerts per les dues cares. Mentre escrivia, mentre anava fent, vaig ser feliç, amiga meva. Vaig ser feliç amb tot allò que no entenia i que no entenc encara. Quin problema, quina solució! Ho sento, però vós us equivocàveu. Deixar-ho reposar no m’ha servit per aclarir res, sinó perquè el mar de dubtes m’acabés per explotar a la cara i em deixés a una deriva, per altra banda i potser inesperadament (sobretot per a vós), ben còmode. No, no penso deixar-ho de banda, no penso aclarir-me. Penso seguir amb mala lletra, escoltant la Marsellesa per la televisió, endavant, endavant, amb mala cara, amb bona cara, amb tots els dubtes del món, amb els seus i amb els meus, penso seguir feliçment almenys fins que els tres trets traïdors m’encertin per l’esquena i em deixin estès a terra amb un sol doll de sang. De moment, n’he esquivat dos. Tinc ulls al clatell.” (Anònima, 2008)

ContraDrap

Escriure draps,

i roba estesa,

i la neu

(uns tous copets al vidre el van fer girar cap a la finestra, això sí)

i camises

i l’aire

i abraçades

i crucifixos

i el temps

(narrant n’hi ha prou, això sí)

i totes aquestes merdes,

m’interessa.

Però, poeta, ¿vols fer el favor de desentendre la roba estesa abans que els flocs es desfacin i et fotin malbé la camisa que dius que està abraçant l’aire, abans que te s’acudeixi comparar-la amb l’existencial crucifixió al temps, abans que ja mai més no et llegeixi?

 

Creative Commons License ContraDrap by Andreu Gabriel is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

   

Emmarcat

   

Avui és l’aniversari d’en Marc Campà Ruscalleda.   

   

Emmarcat 

Ell sempre ho deia: havia de dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així. 

   I com havíeu de vigilar, no trobar-vos-el caminant amb el seu pas estrany per la Via Laietana si no havia acomplert l’horari! Llavors et deia ui quin mal de cap, ui quin mal de cap, o ui quina son, ui quina son, i només t’explicava que és que ell havia de dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així. 

   Oh, amics seus, mireu si tant hi pensava, en això, que un matí fatídic, en el temps que li quedava després de cagar i abans de dinar, es va fer quadrícules amb l’excel i va programar alarmes i més alarmes al telèfon mòbil i, a la fi, va penjar un pòster immens recordatori de cada cosa al seu moment a la paret.  

   I des d’aleshores que només feia que mirar l’excel i el telèfon mòbil i el pòster i l’excel i el telèfon mòbil i el pòster i l’excel i el telèfon mòbil i el pòster, i així…

   I ai las!, tanta, però és que tanta por tenia d’oblidar-se d’alguna de les seves obligacions vitals, que va deixar de sortir de casa i va viure emmarcat entre aquelles parets i aquelles normes (a saber: dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així…) feliç i intranquil la resta de la seva vida.

  © 2007 Andreu Gabriel i Tomàs

 

Peu de foto

         

                                          Peu de foto

           Home i dona lligats i torturats just abans de ser assassinats.