El Hormiguero. El Intermedio.

(…)

-Els d’El Hormiguero fan cada cop més mandra. Menys mal que ja han marxat de vacances. Criden i riuen de les seves pròpies bromes. Merda. Gent triomfadora de Madrid que pretén no ser convencional, no ser com els altres. I, joder, tota l’estona que es mouen. Es mouen ells i la càmera i el so (el so, el so es mou, segurament bé, adequadament, però tant, tant adequadament que tapa, tapa la frase, tapa la paraula). Com si la televisió hagués de ser això per força.

-Els d’El Intermedio tenen un discurs que neix d’ell mateix, de les paraules, de la frase, de l’acudit, de l’enginy. Com a mínim això. Després, la imatge del programa és una imatge televisiva a l’ús, cosa que tampoc no està malament, ben mirat. Potser el programa desgraciadament tampoc no mata, però…

-A mi fa temps que no em maten.

-¿Com?

-…

-Bé, és igual. Que hi ha massa programes a la tele.

-Sí. Però així podem tenir amics i germanes d’amics al món aquest… Amics i germanes d’amics feliços, amics i germanes d’amics que poden explicar als seus familiars (no sé per què, però amb menys vergonya que nosaltres) de què treballen.

-Sí.

-Sí.

-Sí.

-Sí.

Advertisements

One response to “El Hormiguero. El Intermedio.

  1. I potser, fins i tot, cosins d’amics que treballen fent informes plens de números sobre aquest món, que de fet no diuen res, a agències copades per senyors amb carnet…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s