Sobre Andreu Vidal

Rescato un text antic i poca cosa per tal de no perdre el fil.

   

Sobre Andreu Vidal o la nocturnitat plàcida del poeta 

Andreu Vidal i Sastre, poeta mallorquí inspirat i inspirador, va morir jove fa quasi nou anys. Per sort, les seves petjades no s’han esborrat i l’essència visceral i anguniosament vital d’obres com Xicraini (1977), Necròpsia (1983) o L’animal que no existeix (1993), esquitxa encara avui a gent com Joan Miquel Oliver, compositor del grup musical Antònia Font.   

    Andreu Vidal tingué una importància cabdal en el procés intel·lectual mallorquí de les dues últimes dècades del segle XX. Ruptura, tradició, abstracció, problemes d’identitat, intel·lectualitat extrema… Són molts els aspectes a comentar sobre aquest poeta.

    Però si, per aquesta curta ressenya, hem d’escollir un element comú de la seva obra, ens quedem amb l’obsessió per reflectir contrastos, especialment entre la llum i la foscor simbòliques. I és que d’aquest enfrontament, curiosament, sempre en surt més ben parat la foscor. En la proposta poètica de Vidal, la llum, la maleïda llum, és la que ens fa veure i la que ens descobreix la trista existència transcendental per tal que ens enfrontem directa i violentament a ella. En les assossegades tenebres, en canvi, ens podem amagar, adaptar-nos a les preocupacions existencials sense aixecar la veu, esquivant-les i superant-les a poc a poc, deixant quasi d’existir per tornar a ser innocents. “Tristesa d’un somni d’immenses llums / perdut en els confins de la utopia. / Nit de vetlla pels carrers silenciosos, / retrobant en les petjades el cos buit d’un altre jo / que no camina / ni pensa / ni existeix.” (Xicraini, 1977). Però la llum, la consciència i el coneixement de la vida i, en conseqüència, també de la mort, ens perseguirà irremediablement. Aquesta és, en definitiva, la tragèdia del jo poètic de Vidal. Un pic hagis tingut consciència d’haver conegut, d’haver entès, ja no hi haurà marxa enrere. Una vegada hagis encès la llum, ja no la podràs tronar a apagar: “He deixat oberts els llums de casa / i ningú anirà a apagar-los” (Xicraini, 1977).

    Així que ja ho sabeu. Per estar més tranquils, no cerqueu la consciència existencial. Però això sí, podeu buscar a Andreu Vidal, que no fa cap mal. Trobareu exemplars del seus treballs a la venta a la llibreria-restaurant-cafeteria L’Espai Mallorca, al carrer del Carme. Allí, mentre bereneu una pasta amb un got de llet, podeu inquietar-vos una mica llegint versos com: “I el cambrer (…) / seguirà abocant llet dins l’escudella / i la llet vessarà / i ens embrutarà les calces…” (Llibre de les virtuts, 1980).

Anuncis

3 responses to “Sobre Andreu Vidal

  1. Una molt bona introducció per Andreu Vidal. Un poeta que, ara just, estic descobrint. És apassionant i força interessant. Diuen que acaben d’editar tota la seva poesia en un volum únic. Seria interessant fer-li una ullada. A l’Espai Mallorca de Barcelona o a qualsevol altre espai que hi trobem.

  2. Sí, just acaba de sortir ara tota (bé, crec que tota tota no, hi ha alguna obra de joventut que no ha estat inclosa) la seva poesia en un sol volum. L’he vist a l’Espai Mallorca i a la La Central del carrer Mallorca de Barcelona. “Obra poètica i altres escrits”, Edicions del Salobre.

    Salut i gràcies.

  3. Un poeta que vaig conèixer fa pocs mesos i que m’ha interessat molt.
    Felicitats pel blog!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s