Jordi Llovet

Vaig llegir l’article de Jordi Llovet sobre el Pickwick a “El Quadern” d’El País i va passar el millor que podia passar: lluny d’allunyar-me del text amb anàlisis hermètiques, m’hi apropava amb gestos generosos d’invitació a la lectura. La defensa de Llovet a la candidesa (ben entesa: alerta amb la candidesa d’estil de molts blocs en català que cauen en la nyonyeria catalaneta) i l’arma de l’humor de Dickens com a mèrits insuperables, la completava amb referències i dades biogràfiques i històriques útils, significatives però que no pretenien traspassar el sentit que sempre ha de partir del text.

    I així és com me’l vaig tornar a imaginar fent classe, o llegint una conferència, o responent una entrevista a la televisió. Movent els braços, interpel·lant directament però sense malícia un alumne tímid de la quarta filera, ensenyant a llegir, ensenyant a cordar les sabates, parlant d’ell, de les seves cinc dones (una a cada continent, amb tres o quatre filles i fills cada una d’elles), d’accidents a l’hora de vetllar difunts, i reprenent el fil, a la fi, sobre les infinites possibilitats de la novel·la, que, gràcies al seu estatus de gènere lliure, no morirà mai malgrat Flaubert o els autors de la barrera del segle XX.

    La candidesa de Jordi Llovet ensenyant és tan necessària com la de Dickens. El professor, el catedràtic de Teoria de la Literatura, diu a l’article que no entén ben bé com en una ronda de preguntes que un diari català ha fet a escriptors i membres de la comunitat literària del país sobre quines tres obres se’n durien a una illa deserta, ningú fes referència al Pickwick. És cert, la pedanteria els ha portat a anomenar títols clàssics (que ningú no diu que no siguin imprescindibles… al sofà i al costat de la llar de foc de casa), Ovidis, Homers…

    Les classes de Jordi Llovet, en canvi, mai no han estat pedants. “Tinc vocació de professor de pàrvuls”.

    Jordi Llovet es prejubilarà. La llicenciatura de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB, tot i tenir un centenar d’alumnes matriculats cada any, desapareixerà. Problemes interns que la desconeixença em fan mal de jutjar el porten a plegar. Només sé que això abans no succeïa: es feia tot el possible perquè els grans noms de la universitat la representessin fins al final. Aquesta vegada no sembla que tothom hagi fet tot el possible per res.

    Malgrat això, malgrat que estigui enfadat i decebut, el catedràtic no ha aprofitat la seva tribuna setmanal a El País per atacar ningú ni tan sols per recobrar-se queixant-se del món en general o recomenant algun clàssic de la mala llet o de l’spleen. Ha decidit, en canvi, parlar de candidesa des de la candidesa. Bravo.

    A nosaltres només ens quedarà seguir la trajectòria de Llovet fora de la universitat. Seguir les traduccions (i traduir és interpretar, per això té sentit que ho faci qui més en sap, de literatura) de Bouvard i Pecuchet de Flaubert, del Càndid de Voltaire, de Hoffmanstahl, de Kafka, o recentment la d’una excel·lent edició de les Flors del Mal de Baudelaire (Edicions 62) que l’ha fet merèixer el Premi Ciutat de Barcelona.

    I penseu que sempre podreu escollir un d’aquests llibres per dur-vos a una illa deserta; així us emportaríeu un trosset de Llovet que, en situacions adverses, us pot ser tan útil com l’aigua.

Anuncis

14 responses to “Jordi Llovet

  1. Encara que no conec aquest home personalment se m’han posat els pels de punta i estic segur que a ell, quan llegeixi aquest post, se li posaran absolutament tots, de punta.

    P.d.: Dickens segur que no feia esperar tant als seus lectors al publicar les entregues de Pickwick com tu a nosaltres amb Dean Stockwell.

  2. Ui, ja, el Dean Stockwell… jejeje… En fi, de tornar, tornarà, però quan… Almenys, a diferència de fa unes setmanes, ara ja tinc una idea del que ha de ser el pròxim lliurament; tot i que això no és garantia de res, en aquests temps que corren…

    Gràcies per passar-te per aquí!

  3. si, el trobarem molt a faltar …la candidesa és quelcom tant necesari com l’aigua, les coses simples son de vegades les més difícils.
    gràcies pel link!

  4. d’això… et semblarà estrany potser, oncle Vània, el que et demanaré ara. però a vegades a la vida les coses cal fer-les així, sense embuts: em podries donar el teu mail? i si no és el mail, doncs alguna adreça, algun lloc on pogués escriure’t i que no es publiqués aqui al mig? gràcies…

  5. Benvolguda Laura,

    em sap greu, però comprendràs que no trobi oportú donar el correu electrònic en públic (de la mateixa manera que tu tampoc has donat el teu…), ja ho saps, que no només l’estaria donant a una sola persona… No ho sé, pel tipus de bloc no crec que sigui gaire pertinent. Però moltíssimes gràcies per ser-hi! I ho sento!

  6. Imma: gràcies a tu per comentar!

  7. Tens raó. Em sap greu, sento si t’ha molestat. Què hi farem! Felicitats pel blog de totes maneres, està molt bé…

  8. No m’ha molestat gens ni mica!

  9. ara no sé si s’ha publicat el “comment” o s’ha perdut en la immensitat dels píxels. Per si de cas hi torno, sense ànim de repetir-me i/o fer-me pesada… però quan començo una cosa l’he d’acabar…

    mysmallplace@gmail.com

  10. Mmm, esto se pone por fin interesante. Amoríos impúdicos en expansión en el buzón de comentarios.
    No paren, por lo que más quieran, Laura y Vania. No cesen en su toma y daca.

  11. Donovan! Xxxist. Tu, a callar!

    No, és broma: fot-li, que segur que alegres al personal!

  12. No sé qui ha escrit això sobre mi, però li n’estic molt agraït. En realitat, no he estat altra cosa a la vida, ni hi he fet res més, que ser professor i ensenyar els nois i noies a estimar la literatura. Si ho he aconseguit amb una bona colla d’estudiants, doncs me n’alegro molt. Ets molt carinyós o carinyosa, i t’envio una abraçada cordial. Compta sempre amb mi. Jordi.

  13. Moltíssimes gràcies per passar-te per aquí i per deixar-hi un comentari, Jordi. Segueix ensenyant encara que sigui fora de la universitat. Una abraçada forta.

  14. Hola, ahir mateix, dia de Sant Jordi, es va presentar una nova traducció del Pickwick a l’espai web http://traduccionsinedites.wordpress.com. La nova traducció, que busca modernitzar el text i popularitzar-lo entre els lectors catalans, es pot descarregar gratuïtament en format PDF i EPUB. Ens agradaria donar a conèixer aquesta notícia al Jordi Llovet, perquè segurament li pot interessar molt. Algú d’aquest bloc podria facilitar-nos un contacte?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s