Ajudeu-nos: pluja d’idees per a un còmic d’ambientació futurista

Benvolgudes, benvolguts, 

amb l’Eric ens agradaria fer un còmic i la història hauria de córrer a càrrec meu. Com que estic mandrós, us escrivia per tal que ens ajudéssiu una mica i ens donéssiu idees per l’argument.

   Us poso al dia d’allò que havíem pensat com a context general del còmic.

   La cosa ha de ser bastant universal: volem fer una història futurista amb protagonista arquetípic, un ex-poli o ex-alguna cosa (el teniu esbossat per l’Eric aquí sota), un tipus que vol estar quiet d’una vegada, cuidar dels néts i gaudir de la seva jubilació; però algun esdeveniment farà, inevitablement, que hagi de tornar-se a posar en marxa (una venjança, si pot ser)…

   A partir d’aquí, tota idea serà benvinguda i adoptada i adaptada; en farem un bon pastitx que ja us anirem ensenyant. Ajudeu-nos!

   Moltes gràcies.

cop.jpg

 

Anuncis

10 responses to “Ajudeu-nos: pluja d’idees per a un còmic d’ambientació futurista

  1. Es el primer día del verano de 2012, Raquel, la hija mayor de “Z” ha montado en el jardín de su casa una pequeña fiesta para celebrar el primer día de la jubilación de su padre. Están M”, el nuevo novio de Raquel, sus dos hijos pequeños, de 9 y 12 años, su hermano “C” y su mujer. También hay un par de amigos de la brigada y dos o tres personas más, vecinos y amigos de hace años de “Z”. Todo transcurre con cierta tranquilidad y un cierto aire de melancolía: Palmaditas en la espalda, pequeños regalos y sonrisas ante recuerdos grabados es súper 8.
    En un inserto vemos a “Z” tomar pastillas en el lavabo y respirar hondo.
    Los amigos empiezan a despedirse. La luz se torna anaranjada y se levanta algo de aire.
    Un coche aparca frente a la casa. La cara de “Z” se hiela ante la imagen de la mujer que ha descendido del coche y de la que solo vemos su espalda.

  2. Passem a l’habitació dels néts, on Z i la dona, encara d’esquenes (i vestida amb una gavardina de pell) han de parlar. La dona seu al llit petit d’un dels nens i aixafa amb el cul un dinosaure de peluix. Z, parlant amb mala llet, sembla rejovenit.

    Z: “Què collons vols?”.
    Dona: “Has de tornar”.
    Z: “I una merda”, després d’una pausa, “…creus que pots venir aquí, el dia de la meva jubilació, fer el numeret davant de la meva família i…”
    Dona: “Ara t’importa la família? No em facis riure”
    Z: A la merda. Fot el camp.
    Dona: “No. T ha mort. Has de tornar.”
    Z calla. Se la mira amb odi. Després es gira i dóna l’esquena a la dona, i es queda cara la paret mirant un dibuix del nét.
    Z (en veu baixa): “Un altre cop… això s’ha d’acabar… s’ha d’acabar…”.
    Z es gira de nou, més ample d’espatlles, més segur d’ell mateix.
    Z: “On, quan, qui, com?”
    Veiem per fi el rostre de la dona. És una dona de quaranta anys atractiva amb una gran cicatriu a la galta i amb un ull de vidre. Somriu.
    Dona (somrient): T’ho explico al cotxe.

  3. Mentrestant, a una sala enrajolada, il·luminada amb fluorescents i plena de monitors que emeten neu, un home amb bata i les celles perfilades posa una injecció al taló d’una dona.
    De sobte, a un dels monitors, parla un adolescent també amb bata:
    Jove: Doctor Loue, acabi el que fa i vingui a la Sala Monroe. Un dels Reassignats de la setmana passada sembla… sembla no estar del tot content.
    El Doctor Loue deixa la xeringa, acaricia el taló de la dona i surt per la porta automàtica de la sala.
    Poc després, un home amb barba d’uns cinquanta anys apareix a un dels altres monitors. Tot i que mira a la càmera que l’enfoca, té els ulls perduts i gairebé no obre la boca per parlar.
    Home: Sara? Sara? Sara? Sara? Sara?
    La dona de la sala, que ara veiem millor, roman estirada a una llitera amb els braços caiguts, els pits rodons, les cames llargues, la pell jove i freda. Però al coll, allà on hi hauria d’haver el cap, només s’hi arremolinen cables i hi vessa un rajol de sang espesa.

  4. Mai m’havia plantejat que el fet de portar l’estil de vida que tan hem feia sentir-me viu seria el mateix que ara em fa sentir anònim i buit, com mort per dins.

    En el reflex de les mirades dels estranys que em creuo pel carrer no hi veig cap expressió que faci creure’m que soc viu, ans el contrari diria que no em veuen perquè ja no hi soc.

    Lluny queden les jornades atrafagades, intenses, plenes de vida (o això és el que creia jo que era viure) en els parquets borsaris de mig mon.
    En l’anar i venir sense parar d’un cantó de planeta a l’altre, coneixent i relacionant-me amb gent de totes les mides, sexe, color i classe, mai vaig tenir temps de plantejar-me que el que allò que em feia sentir viu i ple seria la causa de que avui senti com, un cop falti, res ni ningú recordarà la meva existència en aquest mon temporal.

    Com envejo aquests pares o avis que veig pels carrers i parcs de les ciutats i pobles d’arreu, acompanyant de la maneta els seus fills i nets que mantindran la seva memòria més enllà del moment que el seu cos deixarà d’ocupar un lloc físic en aquest univers… és, de ben segur, el més semblant a la immortalitat en què sommiaven els egipcis.

    I quan intento recordar com vaig arribar a on em trobo sols em veig corrent amunt i avall sense atrapar, mai del tot, el què perseguia… encara ara només hi ha una cosa que fa que el meu cor canvii el ritme del seu cansat batec: el so d’un mòbil.

    I ara segueix tu.

    Sort amb el còmic.

  5. Los pensamientos se rompen y volvemos de nuevo al coche. Ella conduce con cierta agresividad. “Z” enciende un cigarro

    -¿No lo habias dejado?
    -¿Que demoniso quieres?
    -Lo sabes.
    -No voy a volver allí. Ese lugar es el infierno.
    -No exageres.

    “Z” mira fijamente la cicatriz de la mujer.

    La mujer mueve la cabeza y un mechón de su pelo tapa la cicatriz.

    -Los demás ya han vuelto.
    -No puede ser.
    -Todos. Pero tú sabes que el doctor te necesita.

  6. Donde dice demoniso quiere decir demonios. 🙂

  7. Un estrépito lo sacude todo:

    Z: ¡Qué dia…!

    El coche da vueltas de campana hasta estrellarse en un aparador de una tienda de discos de música clásica. Suena la séptima simfonía de Beethoven: seria, triste y peligrosa.

    La mujer está inconsciente; Z, como si fuera a cámara lenta al ritmo del 2º movimiento de la sinfonía, sale del coche arrastrándose, con la cara sucia de sangre y buscando desesperado con la cabeza lo que los ha atacado. Sólo ve estanterías de discos, un vendedor asustado pegado a la pared y un cliente tirado al suelo boca abajo y con las manos en la cabeza tapándose los oídos. La música sube y Z al fin los ve: veinte niños y niñas entran a la tienda por el agujero que ha dejado el coche, a contraluz…

    Z los mira asustado:

    Z: Al final se han atrevido, los hijos de puta… ¡Los hijos de puta lo han hecho!…

    Las reflexiones tienen que esperar: uno de los niños se avanza a los otros y, sin previo aviso, con una sonrisa profident, salta sobre nuestro Z y le gira la cara de una patada.

    Z vuela medio pasillo hasta chocar contra unos altos montones de discos de vinilo.

    Desde el suelo, Z ve que ya tiene otra vez al niño encima, pero consigue tirarle con fuerza un vinilo que le da en el cuello y le corta la cabeza.

    Empieza la primera batalla.

    La Batalla contra los Veinte Niños creados por los Hijos de Puta. Ya sólo quedan diecinueve.

  8. Flash back antes de la batalla. Hangar

    El Doctor da vueltas a la mesa frente a la que se sientean”U”,”V” “Z”, “X”, “Y”,y”W”

    “X” la única mujer de los cuatro exclama:

    -¿Matar niños?

    El doctor responde: Ya no lo son. Solo son el principio del fin.

  9. El doctor sabia que aquellos niños, eran en realidad los Niños de San Ildefonso que, tras una extraña mutacón provocada por un cineífico loco que habia invertido todo su dinero en la loteria decidió vngarse para siempre, convirtiendo a las iocentes crturas en diabòlicos asesins despiadados que atuban sin cesar cada anño justo antes de Navidad…

    PD: per cert al meu blog tinc una cosa semblant, es tracta d’acabar un relat xorra!! T’hi animes?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s