Conte en marxa: Dean Stockwell (IV)

   

Dean Stockwell

(Segueix)

    Saps qui ha arribat avui i s’ha passat pel set fins que s’ha embolicat la troca? Dean Stockwell, nen, sí, Dean Stockwell (qui serà l’Assassí del Conte; fora intriga, a veure com se’n surt a partir d’aquí la narrativa), que comença a treballar el dilluns i volia conèixer l’equip. Sí, ja, quin dia per venir, el tipus. Ei, però bé, eh?, no s’ha espantat ni res. Hòstia, és un tipus dur, el cabró. L’hauries d’haver vist. Que ianqui que és, el fill de puta! I quina entrada, però quina entrada al set, nen. Durant la pausa per a la preparació de la seqüència del tiroteig al restaurant, s’ha presentat allà amb barret de cowboy, sí, amb barret de cowboy i fumant un puro mig mastegat just, t’ho prometo, just quan el d’efectes especials estava fent les proves de la màquina de fum. I així és que ha aparegut del no res d’entre la fumarada, envoltat de penya de l’equip que anava i venia, de rails de travelling amunt i avall, il·luminat per focus que s’encenien i s’apagaven. Palplantat al mig, mentre el fum s’esvaïa, aclucant els ulls a cada calada de cigar, ha estat allà uns vint segons mirant-ho tot, controlant-ho tot. Això sí, jo diria que, quan el fum s’ha esfumat del tot i els elèctrics ja no jugaven amb els llums, el seu rostre per un moment s’ha entristit, com si malgrat tot fos humà… Però s’ha recuperat ràpid, el paio, s’ha recuperat ràpid i, després d’un toc al barret, ha caminat amb pas ferm cap al director i jo, ha obert els braços i ens ha dit, magnànim: “Hey, your yankee star is here”. I tant, quina estrella, oi?

    El meu “Eh? Ah, sí, sí” no és prou convincent (tampoc ho vol ser, em sembla).

   -Coneixies a Dean Stockwell, no? No? Seràs imbècil. Hòstia, perquè collons passo a la penya tants paperots amb tota la informació, la dels actors i tot, si ni tan sols el meu equip s’ho mira. Hòstia.

   Aquestes coses sempre el fan enfadar, així que l’Ajudant de Direcció decideix estar enfadat durant tres minuts. Després, però, segueix, i com que la disgregació ara no és del Narrador sinó d’un personatge i, a més, esparem que funcioni a favor de la Narració del Conte, la puc escriure sense mala consciència. L’Ajudant de Direcció, així doncs, explica:

   -Sí, home sí, segur que si el veus saps qui és. Dean Stockwell, el d’El Viatger del Temps, la sèrie americana aquella que feien a TV3 fa anys, d’un que es ficava en el cos de personatges de diferents èpoques que tenien problemes amb la seva vida; sí, a cada capítol el protagonista es ficava dins la pell d’una persona d’una època normalment remota. No importava si la persona fos negra, jove, vella o dona. El protagonista es ficava en qualsevol rol i aconseguia resoldre’ls la vida. No, no, no… Dean stockwell no era aquest, sinó el que feia d’ajudant del protagonista, el que anava mig disfressat rotllo futurista. Un escàndol. Ei, però que l’home té un passat, eh? També va ser un nen prodigi del cinema de Hollywood a partir de la segona meitat dels quaranta. Un nen molt maco, que va sortir i va fer una de les millors interpretacions infantils de la història del cinema a El nen dels cabells verds. Era el nen prodigi preferit de Terenci Moix (ai, ai, ai), així ho va dir: “és el meu nen ideal”. Però quan li van sortir pèls als ous al nostre Dean… Sí, tal com toca, el fet de fer-se gran el va enfonsar. La seva carrera va decaure i no la va tornar a alçar fins a finals dels setanta i començaments dels vuitanta, quan va interpretar sèries per la tele de força èxit com aquesta que et dic. Va ser llavors quan també va ser un tipus important en el cine independent: nen, que va sortir a París-Texas o a Blue Velvet, on té un numeret musical divertidíssim, tot ell mig transvestit! Si, molt malaltís, nen, tot molt malaltís…

   -Doncs no. No n’havia a sentit a parlar mai ni el recordo a París-Texas o a Blue Velvet, la veritat… –després d’una pausa reflexiva amb un posat ben interessant, mà tocant la barbeta- I com en saps tant, tu, d’aquest? –fa el Protagonista, movent el got sense fer dringar res perquè els gels ja no hi són.

   -Ja t’ho pots imaginar… Aquí algú havia de fer la presentació de Dean Stockwell. Pensa que, ja t’ho hem dit entre parèntesis, ha de ser un altre personatge important del Conte… –la veu, de cop, es trenca de tristesa- Més important que jo mateix… –mira al sostre, afectat– Per què no puc ser jo, l’Assassí? –la veu es recupera- Bé, tot sigui per la Narració…!

   I alça el braç i brinden no gaire convençuts pel futur de la Narració del Conte amb sengles gots buits.

(Continuarà) 

  

© 2007 Andreu Gabriel i Tomàs

Creative Commons License Dean Stockwell is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

  

Anuncis

3 responses to “Conte en marxa: Dean Stockwell (IV)

  1. Que bueno para desayunar en navidad.

    Curiosamente la serie se llamaba “tambien” Viajeros en el tiempo en Argentina.

    Pero mas curioso es que buscando esto me encuentro con que Jeniffer Aniston tuvo alguna aparicion en la misma (una de sus primeras en tv) y eso me lleva a los padres de Jeniffer (ambos dos), que se apellidan Aniston.

    Y a mi me suena a marca de electrodomesticos.

  2. Parlant de Stockwell i la intertextualitat…

  3. O sigui que segueix viu…
    Aquest cop no se’ns escapa. Dean Stockwell té un compte pendent amb EMW.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s