Celebració

Celebro ser-hi, en concret i en general, literalment i metafòrica, en singular i en plural, i en masculí i femení.

  

   Qui ho havia de dir que una celebració podria ser tan tediosa. El desassossec ve d’altres llocs, segur, però és l’estudi de la celebració de l’11 de setembre la que ara m’ enerva. És un treball mecànic: buidar els setembres de diaris antics d’aquí i d’allí mirant si hi ha informacions sobre els actes dedicats als màrtirs de 1714. Premsa en microfilm, enquadernada majestuosament, digitalitzada a la xarxa… Baralles logístiques (còpies de microfilm malmeses, insults als sistemes de reproducció de documents d’arxius i biblioteques, cops a la taula quan internet es penja), però sobretot baralles internes m’ocupen el temps de feina (com que s’avorreix i troba l’activitat poc important, el cervell baixa de tant en tant al tronc, primer per esbroncar i fotre-li una pallissa al fetge últimament massa mandrós –sovint em fa mal–, i després per arribar a la polla i alliçonar-la: aquí mano jo, no tu).  

  

   I només casualitats et fan gràcia. Llegeixes a Sagarra Fill al diari del dia pel matí, i a la tarda, treballant amb barnús de tovallola sobre la roba, a l’internet de casa, trobes aquest article de fa anys i panys, imprescindible per divertit, sobre el seu pare: costabrava1928-8-de-setembre.jpg .

  

   Res més. Això només era una presentació feliç. 

   

    

  






Contador gratuito

Advertisements

3 responses to “Celebració

  1. Potser podem acabar fent un bon foie del teu fetge. Amb compte, no el matis a birres; cuida’l amb whisky.
    O pregunta-li al Sagarra fill, que segur que sap què donar-te.

  2. Benvingut a l’apassionant i infinit món dels bloggers…Seguiré amb atenció les teus relats, no en tinguis cap dubte (tot i que saps perfectament que si venguessis els teus triomfs i desgràcies personals tindries moltes més visites, les coses són així… La vida de l’artista és molt dura!)
    He llegit Berlin i el passatge de quan estàs pixant, et fa mandra aixecar-te pq estàs de ressaca però t’has de moure perquè tens el cul gelat m’ha semblat, per proper, del més entranyable…

  3. Sort que la vida m’ha donat l’oportunitat de viure ben lluny de les meves velles amistats, però cada cop i tinc més clar.Haig de canviar d’amics ja o sinó serà massa tard.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s