(…)
-Ai, va. Explica’m alguna cosa, que no dius res. ¿No? Bé. D’acord. Parlo jo, doncs. ¿Saps què? Demà em faré un tatuatge.
-¿Què? Ah. L’altre dia van passar per la tele un reportatge sobre gent amb tatuatges. La penya explicava per què se l’havien fet. ¿I on te’l faràs?
-Aquí, al final de la panxa, a la dreta.
-¿Tu qui vols ser?
-Jo mateixa. No sé per què ho dius, això.
-Amb un tatuatge podràs sortir a la tele. O et podràs veure representada quan facin reportatges com el de l’altre dia. Això està molt i molt bé. ¿Què? ¿No dius res? ¿No? Bé. D’acord. Parlo jo, doncs. ¿Saps què? Abans de dir res més, demanarem una cervesa.
-Sí.
-Sí.
2 respostes fins ara
kosak1 // Juny 2, 2008 a 7:48 pm |
M’ha agradat molt el detall que hagis inclòs l’escrit a la categoria “periodisme”. Sí, és tan encertat com la pregunta “Tu qui vols ser?” I la resposta: “No sé per què ho dius, això.”
Una abraçada, vailet
onclevania // Juny 3, 2008 a 12:30 am |
Hola Kosak1! Merci per passar-te per aquí i pel comentari. Que vagi bé per aquestes terres europees civilitzades per on corres encara (oi?)!