L’agent o res o la cosa

  

L’agent o res o la cosa 

-Saps? L’agent em va deixar avui fa just dos anys i la veritat és que no havia tornat a pensar en tot allò fins aquesta nit, res, fa tres hores. Mira, no ha estat per commemorar els dos anys sense ell ni històries, però he acabat parant, acompanyant una morena, a un restaurant dolent però pretensiós del Born on vaig sopar un dia amb el tipus quan tot anava bé entre nosaltres. La qüestió és que amb la morena hem demanat i hem menjat i, de cop… Bé, tampoc és que hagi tingut una revelació immediata proustiana pel gust d’algun dels plats (perquè no en tenien cap, de gust), no, no ha estat això ni res, no, que va, però, el que et deia, que ha estat de cop que m’ha vingut que jo ja havia sopat allà feia tres o quatre anys amb el meu agent. Però sobretot, el que m’ha com trasbalsat o alguna cosa així, sí, la veritat és que la cosa m’ha posat bastant nerviós (hòstia sí, mooolt nerviós, ja t’ho explicaré després, que la morena se m’ha enfadat un munté, i potser amb raó, però joder, que després li he explicat tot disculpant-me i res, que la tia no m’ha volgut perdonar i així és que al final res, vull dir que res de res i que aquí estem, vaja…). Bé, això, que el que m’ha trasbalsat ha estat recordar una cosa concreta que havia oblidada de la nit aquella amb l’agent, una cosa que havia oblidada per intranscendent i per poc important però que de sobte també se m’ha aparegut com… com jo que sé… Com s’apareixen, les coses? Bah, és igual, al gra: que m’ha vingut al cap que durant la nit aquella el tipus m’havia fet emprenyar amb una puta broma que em va tocar moltíssim els ous perquè, ara ho veig, d’alguna manera ens vam descobrir tots dos. Eh, per què collons te’n rius? Com que no te n’estàs rient? Clar que te’n rius, mamon. Riu, riu, i espera que t’expliqui una mica més la història, que te’n riuràs més, encara… Ja veuràs, ja… És que… Bah, a tu et semblarà poca cosa, però això és perquè ets un imbècil… Però jo sóc… Va, no te’n riguis més… Què? Que és perquè li dic agent i no editor? Merda, imbècil. Bé, m’importa una merda. Mira, ja que m’has tallat demana-li ara una més. Pagues tu. Que jo t’ho segueixo explicant igual, a la merda les teves merdes de merda. Ah, i tira, hòstia, tira. És que de debò, per què em toques tan les pilotes? Estic parlant tota l’estona jo i tu que calles i que només te’n rius i no ets capaç de tirar? Bé, això, que la cosa era… Això. La cosa és que he recordat que, a mig sopar amb l’agent, quan havíem rigut amb la cambrera, havíem brindat per nosaltres i l’èxit del meu segon llibre, el recull aquell poca cosa, vaig començar a… sí, merda, és veritat, de fet vaig començar jo, quin fàstic… La cosa és que vaig començar a fer la broma que estava preocupat perquè creia que ell m’havia citat al sopar perquè no em volia portar més. I va i ell que la va seguir, la broma, primer entre riures i tota la pesca, però, de cop, el molt fill de la gran puta va i es posa tot seriós, t’ho prometo, que quasi ploro o alguna cosa d’aquestes que ja saps que faig, va i es posa tot seriós i em diu que ”no, de debò, Andreu, crec que la nostra relació s’hauria d’acabar aquí”. Va haver-hi un silenci realment incòmode. Però el tipus que va aguantar, joder si va aguantar. Vaig haver de ser jo que, com un subnormal, li digués, amb una preocupació ara veig que totalment desmesurada, “què?”. I llavors sí, llavors sí que el fill de puta es va posar a riure i em va tranquil·litzar, “Andreu, que era una broma, home”. Però, saps què?, no ho sé, ara la veritat és que ja no ho sé. Recordant-ho ara, i després de tot el que ha passat, doncs que res, que no ho sé… Sopant amb la morena i venint-me aquest record com una fletxa traïdora per l’esquena, he pensat que l’agent va aguantar massa la broma, que em va deixar patir massa… Potser sí que tot havia començat com una broma, però no sé fins a quin punt… M’entens?… No sé fins a quin punt el tio va veure que ja li anava bé, deixar-me… Joder, jo estava encantat amb ell, aleshores. Ja ho sé, ja ho sé. Ni que fos la meva puta dona! Però va ser injust. No ho sé, res, la cosa ha estat aquesta. Ja està, res, poca cosa, però és que després que la morena m’enviés a prendre pel cul definitivament volia fer una copa i volia explicar-li a algú, a qualsevol. No és que siguis important tu ni res, imbècil. Va, deixa de riure i tira. Sí, sí, tu segueix rient-te’n si vols, però potser n’escric un article pel diari o alguna cosa així. Coses pitjors hauré publicat. Va, que et dic que tiris.

 

 L’agent o res o la cosa by Andreu Gabriel i Tomàs is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.