Avui és l’aniversari d’en Marc Campà Ruscalleda.
Emmarcat
Ell sempre ho deia: havia de dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així.
I com havíeu de vigilar, no trobar-vos-el caminant amb el seu pas estrany per la Via Laietana si no havia acomplert l’horari! Llavors et deia ui quin mal de cap, ui quin mal de cap, o ui quina son, ui quina son, i només t’explicava que és que ell havia de dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així.
Oh, amics seus, mireu si tant hi pensava, en això, que un matí fatídic, en el temps que li quedava després de cagar i abans de dinar, es va fer quadrícules amb l’excel i va programar alarmes i més alarmes al telèfon mòbil i, a la fi, va penjar un pòster immens recordatori de cada cosa al seu moment a la paret.
I des d’aleshores que només feia que mirar l’excel i el telèfon mòbil i el pòster i l’excel i el telèfon mòbil i el pòster i l’excel i el telèfon mòbil i el pòster, i així…
I ai las!, tanta, però és que tanta por tenia d’oblidar-se d’alguna de les seves obligacions vitals, que va deixar de sortir de casa i va viure emmarcat entre aquelles parets i aquelles normes (a saber: dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, després dormir vuit hores, després esmorzar, després cagar, després dinar, després dormir vint minuts, després berenar, després tornar a cagar, després sopar, i així…) feliç i intranquil la resta de la seva vida.
© 2007 Andreu Gabriel i Tomàs
6 respostes so far ↓
Marc Campà Ruscalleda // Novembre 28, 2007 a 9:36 pm
tot va ser tal i com ho ha dit l’amic andreu, i els que em coneixen ho saben, però encara visc aquí tancat i no sé si sempre seré feliç i intranquil. L’únic que sé és que sempre dormiré vuit hores, després esmorzaré, després cagaré, després dinaré, després dormiré vint minuts, després berenaré, després tornaré a cagar, després soparé, després dormiré vuit hores, després esmorzaré, després cagaré, després dinaré, després dormiré vint minuts, després berenaré, després tornaré a cagar, després soparé, i així…
està clar que he fet un copiar pegar, com tu, espero.
Un abraçada a tothom que fa anys.
onclevania // Novembre 28, 2007 a 9:46 pm
Juajuajuajua! Ui, jo no, jo no, que jo sóc un Autor, millor que el sobrevalorat Pierre Menard (¿que no ho vèieu que aquest tio només jugava, que no volia que en parléssiu tant, d’ell…?), que jo no copio ni enganxo, que jo tot ho faig tic-tac-tic-tac, teclejant, teclejant… Si no us estaria enganyant, i no, jo no enganyo, jo no enganyo.
Sempre trobareu, amics meus, amics teus, veritat i Originalitat en les meves paraules. Per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt que escrigui el mateix, per molt…
Doncs això, felicitats.
Beñat // Novembre 29, 2007 a 7:05 pm
Dicen que felicitar a alguien en diferido añade algún año más a los que se cumplen, pero como todavía eres muy joven te felicitaré igualmente, aunque sea con un día de retraso y en euskera (que no sabría decirte si añade o no más años).
Zorionak Marc!!
aburrimiento oscens // Desembre 5, 2007 a 3:41 pm
lo importante es cagar, todo lo otro secundario…
onclevania // Desembre 5, 2007 a 4:41 pm
Hi estic d’acord, aburrimiento oscens.
Una cosa interactiva: voteu « L’Oncle Vània // Febrer 29, 2008 a 9:18 am
[...] Podeu repassar els contes candidats: Els senyors Bonastre i filla, Berlín, Dean Stockwell (inacabat), Els morts, Papallones a la panxa, Carta de comiat, Emmarcat [...]
Escriu un Comentari